Company D’Habitació
- RICE Visual Artist
- Jul 3, 2018
- 1 min read
Tu, com una tardor del maig, Et treies la roba. L’americana, El jersei gris i, sota el pantalón Plegat pels trencs, l’eslip de niló, Que tu mateix et rentaves, romanien, Com en temps del col·legi de la bonanova, ordenats A la cadira que mai no acostaves A la taula. I, una matinada de juny, A les cinc de les primeres motos, Tornaves trompa, amb els cabells salabrosos D’haver nedat, Amb els ulls petits, llunyans, lluents, I una mica de sorra pel niqui, Aquell de ratlles negres i blanques, Que t’era una mica estret i semblava de nena. Acotant el cap de no estudiar, Et vares treure el pantalon, “amb unes del bar estudiantil hem anat a Castelldefels”. I, en silenci De jo no respondre i de, a tu, saber-te greu, Et tragueres una petxina que duies al butxacó, Quasi vermella. Aromàtica de marisc, humida, “et duc això”. En el teu gest, fresc i marítim com un brot de pi, Que tu no senties ben bé per mor del temporal de la ginebra, Vaig veure que eres innocent, almenys tant com mareja Perquè creies de debò que la salvació d’un noi Pot caber, al primer cant del gall, dintre una petxina. -Blai Bonet-
Recent Posts
See AllCuando nos conocimos, ella me dijo: <<Te doy el punto final. Es un punto muy valioso, no lo pierdas. Consérvalo, para usarlo en el...
Aquí, en esta habitación de Hotel, querido Andrés, pienso en la Barcelona de entonces y sufro. Ya nada es como antes, ni sus voces ni sus...
Es tarde y me doy cuenta al caminar, no hay nadie más en esta calle que camino. Antes de ti la vida no era igual, antes de ti fue tan...
Comments