Contraban De Llum

Te’n vas per l’horitzó del teu plaer com un sol que s’enfonsa, incandescent, en l’úter enyorat de la tenebra. I jo m’enfonso en tu, rossolo amb tu Fins a l’avenc sense nom ni mirall. I tornes, i jo torno, en tu i en mi, imantada al desig. I roda el món en una llum tibant que dóna a llum el meu plaer, crit i sang d’albaneix. Àvidament ressegueixo amb la llengua el contorn de les teves paraules, en copso la textura i el relleu i el mordent que m’aviva les dents. Al mossec de les meves paraules, la teva ment se m’obre com un fruit i la polpa se’m fon, carn endins. Contraban De Llum, Desglaç -Maria-Mercè Marçal-