Dolces Paraules
AMORES A DISTANCIA
Cuando mil quilómetros nos separan -quilómetro más, quilómetro menos- Y nos deseamos En ciudades diferentes Separadas entre sí El cordón umbilical es el teléfono Oigo tu voz Me como tus vocales Devoro tus eses y tos eles Me palpita el sexo con tu risa Nos contamos las cosas del día <<me ha entrado un apetito voraz>>, me dices Y enumeras una lista inverosímil de alimentos incompatibles entre sí. Tú engordarás Yo me volveré anoréxica. -Peri Rossi-
XII BRUIXA DE DOL
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. Com una serp, cargola’t al meu ventre I cerca’m, amb verí d’amor, el centre.
Tu seràs un gat negre, jo una bruixa. Ens fitarem errants, i en el desvari La lluna, cega, encendrà l’escenari. -Maria Mercè Marçal-
COMPANY D’HABITACIÓ
Tu, com una tardor del maig, Et treies la roba. L’americana, El jersei gris i, sota el pantalón Plegat pels trencs, l’eslip de niló, Que tu mateix et rentaves, romanien, Com en temps del col·legi de la bonanova, ordenats A la cadira que mai no acostaves A la taula.
I, una matinada de juny, A les cinc de les primeres motos, Tornaves trompa, amb els cabells salabrosos D’haver nedat, Amb els ulls petits, llunyans, lluents, I una mica de sorra pel niqui, Aquell de ratlles negres i blanques, Que t’era una mica estret i semblava de nena.
Acotant el cap de no estudiar, Et vares treure el pantalon, “amb unes del bar estudiantil hem anat a Castelldefels”.
I, en silenci De jo no respondre i de, a tu, saber-te greu, Et tragueres una petxina que duies al butxacó, Quasi vermella. Aromàtica de marisc, humida, “et duc això”.
En el teu gest, fresc i marítim com un brot de pi, Que tu no senties ben bé per mor del temporal de la ginebra, Vaig veure que eres innocent, almenys tant com marejat, Perquè creies de debò que la salvació d’un noi Pot caber, al primer cant del gall, dintre una petxina. -Blai Bonet-
RAMONA, ADÉU
No et vull fer mal, Mundeta. Ets molt innocent i la innocència no te l’estroncaré jo. Ja ho faran esdeveniments més cruels, més durs per a tu. Recordes quan dèiem que en l’amor, com en la revolució, sempre hi ha una víctima i un botxí? No m’atreveixo ni a sospitar qui pot ser, de nosaltres dos, la víctima o el botxí... M’agradaria tornar-te a veure. Però em fa por desvetllar allò que portes dintre. Hauries de saber que a mi tant me fa la vida com la mort, que tot plegat no és més que una aventura estúpida i egoista. Saps, de vegades tinc la impressió que faig comèdia, que no sóc jo qui parla, i crec que aquest és un símptoma irrefutable de bogeria. No sé per què t’ho explico, tot això. Fa molt poc que et conec i gairebé no sé res de tu. Ignoro què tens que m’atrau tant. Potser són els teus ulls, perquè són uns ulls que miren de debò. O la teva timidesa, com si et fes por viure al món. I em sembla que et vull veure, dintre d’una setmana justa seré al Tostadero, al bar de Plaça Universitat. M’agradaria trobar-t’hi. Si no ens veiem més, et desitjo que no et converteixis en cap d’aquestes dones que van a esperar als marits a l’estació... Eren diferents, els dies d’estiu de l’any 34. Però més ho va ser la tardor, que s’iniciava. -Montserrat Roig-
DIAMANTS I CULS DE GOT
S’hi estava bé, allà dalt; feia temps que ja no respirava aquell aire ple de sentor de verdors assolellades. Estirat sobre la pinassa mirava cap amunt el tronc dels pins, i descobria en l’escorça aspra i en els claps de cel entre el brancam dibuixos i qualitats que em recordaven formes i colors vistos als museus. Per primera vegada relacionava els objectes entre ells mitjançant impressions subjectives. Per primera vegada, gràcies a en Juan Manuel que m’ensenyà de “mirar”, tenia la sensació de saber “veure” les coses. Això em va donar un goig que no sabria explicar, però que m’omplia, m’enfortia. Està clar que no vaig parlar-ne als meus parents. No hauria sabut com dir-ho perquè m’entenguessin, si encara no m’ho havia aclarit jo mateix! Penso que hi ha disposicions en nosaltres que montes vegades no troben el camí de manifestar-se fins que no les desvetlla un xoc com el que fa saltar una guspira entre dues fogueres. Estic cert que en Juan Manuel va ser el meu primer xoc. A ell tampoc no intentaria dir-li-ho mai. -Joana Raspall-
